El passat dijous 8 de febrer a l'ateneu el PAS va presentar l'acte El negoci dels residus: del fracàs a la mentida, en que es posaven de rellevància totes les mancances del sistema actual de gestió de residus a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, alhora que es proposaven alternatives senzilles i factibles. Participaven Josep Lluís Munné, d'Ecologistes de Catalunya, Eduardo Giménez, de la Plataforma Vallès Net, i Mercè Bermejo, ambientòloga i membre del PAS.

 

En l'acte, es van visionar dos videos que demostraven gràficament que l'Ecoparc no compleix la funció que pregonen els seus defensors, doncs els residus que en surten no són inerts, i van directament a l'abocador... 

 

Performance de presentació

Tot va començar el dimarts 6 de febrer, quan un grup d'especuladors i alguns mutants afectats per la toxicitat dels residus que genera la nostra societat van fer un acte de protesta a l'Oficina Municipal d'Habitatge, al Paseig Cordelles. Allà van entregar bosses de residus com els que l'Ajuntament preten abocar al forat de Sugranyes, al bell mig de la Via Verda. Amb aquesta performance, duta a terme per un grup de membres del PAS i que va arribar fins a l'estació de RENFE, es va presentar la xerrada del dijous.

 

A l'inici de l'acte es van poder veure un parell de videos força reveladors: es podia verue com les bales que estaven preparades per sortir de l'Ecoparc de Montcada contenien gran quantitat de matèria orgànica, demostrant que la inertització que se suposa que es duu a terme en aquestes instal.lacions és del tot insuficient. A més, es podia veure com aquestes grans bales de residus es portaven directament a l'abocador, pel que el tractament dut a terme a l'Ecoparc es limitava a un simple embalatge, que no evitava ni disminuia la contaminació produïda, les olors ni els lixiviats (liquids contaminants que es desprenen).

 

No hem d'oblidar que aquestes bales són les que, si finalment s'aprova el projecte que defensa el govern municipal de Cerdanyola, s'abocaran al forat de Sugranyes, al bell mig de la Via Verda. Potser no en tenim prou, amb l'abocador de Can Planas?

 

Segons Munné, d'Ecologistes de Catalunya, la prevenció i la reducció són la primera clau del problema. Cal iniciar imediatament un gir en les polítiques favorables als articles i envasos d'un sol ús, que s'han convertit en una font important de diners per a moltes empreses a costa de generar més residus que després són problema de tots. I tenen el recolzament implícit o explícit de l'Administració massa sovint. Prova d'això és que cada any es generen més residus que l'anterior, i cada cop se n'aboquen més.

 

A més de polítiques preventives, cal descentralitzar el model de gestió dels residus. En aquest sentit, tant Munné com Bermejo van coincidir en què la solució passa per instal.lar plantes petites, d'ambit municipal i no comarcal o metropolità, més properes a la ciutadania, amb l'objectiu de reduïr el transport, conscienciar  i implicar al ciutadà i augmentar el rendiment del tractament d'inertització i selecció. Aquestes plantes, que ja existeixen en algunes poblacions de la província de Barcelona, han demostrat tenir una millor capacitat de gestió sostenible dels residus que el model de grans plantes com els Ecoparcs.

 

Finalment, l'integrant de Vallès Net, Eduardo Giménez va fer una crida a la participació ciutadana per exigir un canvi en el model de gestió dels reidus, doncs existeixen alternatives factibles i provades, que podrien apropar-nos molt més a un model sostenible. Però per això cal donar un tomb als interessos econòmics i polítics que defensen l'actual model.