Persones vinculades a diversos moviments socials i polítics de
Cerdanyola s'uneixen per presentar una candidatura unitària d'esquerres
a les eleccions municipals del 2011.
2010: No a
l'Europa del capital, la crisi i la guerra.
Per
una Europa social, dels pobles i de la pau
A
partir de l'1 de gener de 2010 l'Estat espanyol tindrà la
presidència de la Unió Europea (UE). El govern de Zapatero
intentarà utilitzar la presidència de la UE com una operació de
màrqueting per rellançar la seva presidència i seguir venent la
farsa que la crisi s'ha acabat. La crisi actual, lluny de ser una
crisi conjuntural passatgera, és una veritable crisi sistèmica,
econòmica i financera, social, ecològica i energètica, i
alimentaria. No estem al final de la crisi i el més dur encara està
per arribar.
Una Unió Europea
antidemocràtica
La
Unió Europea dibuixada pel Tractat de Lisboa, que repren l'essencial
de la fallida Constitució Europea, és una UE antidemocràtica, on
les decisions es prenen allunyades de la ciutadania i sense cap
possibilitat de control democràtic, en connivència amb els grups de
pressió proempresarials. La presidència espanyola de la UE té com
a un dels seus objectius profunditzar aquesta lògica, desenvolupant
mesures per el Tractat de Lisboa.
La
professionalització de la política, els lligams cada cop més
estrets entre el món empresarial i la política, i les polítiques
neoliberals han generalitzat la corrupció en molts països de la UE,
com ho mostren els recents escàndols a casa nostra. La corrupció,
lluny de ser un problema causat per actituds individuals mogudes per
l'avarícia, és una conseqüència del model econòmic implementat
als darrers anys, basat en l'especulació i la desregulació.
La
crisi l'està pagant la classe treballadora
L'opció
de les elits polítiques i econòmiques de la UE és intentar
transferir el cost de la crisi als sectors populars. Per tot arreu
les mesures dels governs de la UE busquen que la crisi la paguin les
i els assalariats i aprofundeixen les polítiques neoliberals,
mitjançant acomiadaments massius i l'increment brutal de l'atur,
retallada i moderació dels salaris, amenaçant els drets socials
conquerits a través de noves "contra-reformes" laborals i de
pensions, i afavorint descaradament als rics organitzant rescats
bancaris, aplicant politiques fiscals regressives, i claudicant front
a les grans multinacionals. Durant la presidència espanyola de la UE
es pretén abordar la revisió de l'anomenada "Estratègia de
Lisboa", que defineix la política d'ocupació dels països de la
UE, profunditzant la seva orientació neoliberal malgrat el seu
fracàs evident.
La
combinació entre precarietat, salaris de misèria, dificultats per
accedir a un habitatge digne, que afecta de forma particular a la
joventut, i l'augment incessant de l'atur transforma la crisi
econòmica en una veritable crisi social que deixa a l'estacada
milions de persones, amb dificultats per arribar a finals de mes i
satisfer les necessitats bàsiques. A més, continuen les polítiques
de privatització i la mercantilització dels serveis públics,
especialment en sectors com la sanitat, l'educació, l'energia o
el transport, amb l'aplicació de directives liberalitzadores i
polítiques com les del procés de Bolonya.
Les
dones patim més l'impacte de la crisi
Les
dones sofreixen de forma particular l'impacte de la crisi, pateixen
discriminació al mercat de treball, taxes d'atur i precarietat més
elevades a les dels homes i carreguen gran pes de la debilitat dels
mecanismes de l'Estat del benestar, degut al desigual repartiment
del treball domèstic i la cura. L'ascens de la dreta populista
dins la UE difon concepcions reaccionàries sobre la família, la
sexualitat, les opcions sexuals, i el paper de la dona a la societat
i amenaça en retallar drets com el de l'avortament, encara
conquerit de forma molt limitada.
La
població immigrant és el cap de turc de la crisi
En
aquest escenari augmenta la pressió vers la població inmigrant. Si
abans de la crisi la inmigració va ser requerida per ser
superexplotada sense drets en els pitjors treballs, ara s'incrementen
les expulsions, s'articula un pla de retorn i s'accentua la
repressió. La política de la UE (i la Llei d'Estrangeria) és
aixecar més murs i externalitzar les fronteres. Aquesta política de
racisme institucional situa els i les inmigrants com a culpables de
la crisi per tal d'ocultar la responsabilitat del sistema,
fomentant així la divisió i el racisme socials. Això comporta que
milions de persones siguin, de fet, ciutadans de segona amb menys
drets que la resta de la població.
El
capitalisme depredador destrueix el territori
Front
a un capitalisme depredador causant d'una crisi ecològica global,
que amenaça la pròpia supervivèncie de l'espècie i que té en
el canvi climàtic la seva manifestació més alarmant, la política
de la Unió Europea és aprofundir la lògica productivista de
l'actual model, el foment d'infraestructures que destrueixen el
territori, i afavoreix els intents de rellançar la energia nuclear.
La
política agrària està al servei de les multinacionals
La
Política Agraria Comú (PAC) està al servei d'un model
d'agronegoci al servei de les grans multinacionals del sector,
ensorra el món rural i la petita pagesia, fomenta els aliments
transgènics, una alimentació de mala qualitat i socava la sobirania
alimentaria. La producció d'agrocombustibles empitjora la situació
al camp i ha tingut greus conseqüencies internacionals, en ser un
dels factors causants de la crisi alimentària.
L'Europa
dels estats empresona pobles
L'actual
UE es basa en una Europa dels Estats que nega el dret a
l'autodeterminació de molts pobles europeus que es troben
empresonats i esquarterats. Els Països Catalans som un d'aquests
pobles a qui es nega el dret a decidir lliurement el propi futur. La
uniformització i globalització amenacen les llengües minoritàries
i minoritzades, que es troben desemparades davant d'unes
administracions que no practiquen polítiques per defensar-les.
L'Europa
del capital és també l'Europa de la guerra
L'Europa
del capital és també l'Europa de la guerra i el rearmament, amb
una política de defensa subalterna a l'OTAN, que ha afavorit la
remilitarització dels països europeus i els interessos de la
indústria de l'armament, amb l'objectiu de construir una
Europa-potència. La política militarista i imperialista de la UE
queda clarament de manifest amb la presència de tropes de varis
països europeus a l'Afganistan, una guerra la naturalesa de la
qual cada cop és més evident per l'opinió pública. Al mateix
temps, es manté la complicitat i s'aprofundeixen els acords
comercials i polítics amb l'Estat d'Israel i la repressió al
poble palestí.
La
Unió Europea és un projecte neocolonial
Les
multinacionals europees, amb el suport actiu dels governs de la UE,
continuen amb la seva politica de rapinya dels recursos naturals dels
pobles del sud i de d'explotació de la mà d'obra, a la recerca
de matèries primes barates i de nous mercats. El deute extern dels
països empobrits, un deute il.legítim, segueix sense anular-se i
utilizant-se com un mecanisme per imposar als governs del sud
polítiques d'ajust. I la diplomàcia europea segueix treballant
per socavar els processos de canvi empresos en diferents països de
llatinoamerica i salvaguardar els interessos empresarials europeus.
Repressió
contra la dissidència
La
crisi i el malestar social acumulat provoca un increment les mesures
repressives per part dels Estats de la UE i la retallada de
llibertats democràtiques bàsiques, sovint amb el pretext de la
"guerra contra el terrorisme", que busquen criminalitzar i
contenir la dissidència.
Crida
a la mobilització i autoorganització per respondre a l'Europa del
capital, la crisi i la guerra
Front
aquesta situació, la mobilització social és imprescindible. Només
aturarem les actuals polítiques amb l'autoorganització dels
sectors populars i la nostra presència al carrer. Perquè la crisi
la deixem de pagar les i els treballadors, hem d'oposar-nos a les
polítiques neoliberals i trencar amb els seus Tractats i
estratègies, mobilitzant-nos per al repartiment de la riquesa, del
treball (a la feina i a casa), per la defensa del mediambient, per la
fi de qualsevol forma d'opressió i discriminació per raons de
gènere, nacionalitat, etnia i opció sexual, i per la
desmilitarització, la pau i la solidaritat amb els pobles de tot el
món.
Per
aquest motiu els col.lectius, organitzacions i plataformes catalanes
que ens hem trobat a Sabadell el 14 de novembre fem una crida per
començar a organitzar una resposta a l'Europa del capital, la
crisi i la guerra i als intents que la crisi la paguem tots i totes
durant el proper semestre, a impulsar una àmplia varietat
d'iniciatives de protesta durant aquests sis mesos, i a
organitzar-nos dia a dia i en tots els terrenys.
En
particular, fem una crida a preparar la mobilització durant les
cimeres de Ministres de Treball i de la Unió pel Mediterrani que es
preveuen realitzar a Barcelona del 27 al 30 de gener i del 5 al 7 de
juny, respectivament. I també durant la Cimera Unió Europea-Amèrica
Llatina que es realitzarà del 17 al 18 de maig a Madrid, entre
d'altres. Igualment, considerem important participar en el proper
Fòrum Social Català que tindrà lloc del 29 al 31 de gener a
Barcelona i impulsar activament àmplies mobilitzacions el proper 1er
de maig en contra l'Europa del Capital, així com reforçar
convocatòries com ara les del 8 de març, dia de la dona
treballadora, i el 17 d'abril, jornada internacional de lluita
camperola, entre d'altres.
No
a l'Europa del capital, la crisi i la guerra. Per una Europa
social, dels pobles i de la pau.
2010:
SEMESTRE DE L' UE AMB PRESIDENCIA DE L'ESTAT ESPANYOL:
Organitzem la resposta social!
Uneix-te
a les assamblees unitaries que es fan per tot el territori.
Primer definirem participació, què vol dir la paraula participació,
ja que tothom fa servir aquesta paraula de forma frívola i sense
contingut ni convenciment .
Participar: Prendre part en alguna cosa. Col·laboració, cooperació, intervenció, contribució,...
L’any 2010 ens aporta un nou govern, fruit de la moció de censura a
l’anterior alcalde. I com sempre a la ciutadania ens volen deixar només
el paper d’”espectadors/es” . No tothom però volem ser espectador/a.
Com ens agradaria que es produís aquesta participació? Anem a comentar dos aspectes:
Dret a la informació: La ciutadania té el dret a estar informada de
tota la veritat sobre els temes que ens afecten i no a mitges. Això ho
diem perquè en temes com el dels abocadors hem rebut mitges
informacions. Fins i tot, al principi, hi va haver ocultació de dades.
Igualment en el tema del CAP Fontetes, on els veïns i veïnes havien
d’haver estat informats i haver tractat directament el tema amb ells
des del principi.
Funcionament dels diversos Consells Municipals. D’entre tots ells,
creiem que és urgent que es reuneixin, i facin de les seves sessions un
treball efectiu, el de Salut que té pendent de resoldre temes tant
importants com l’atenció primària, amb el CAP Fontetes com a prioritari
i la construcció de l’Hospital del qual encara no s’ha vist cap
moviment en els terrenys destinats. I el de Medi Ambient, on tenim un
tema tan greu com el dels abocadors on cal una solució definitiva.
Quan hem tingut un/a portaveu al Ple hem manifestat i demanat
públicament com entenem aquesta participació, que en resumides comptes
consisteix a fer teus els temes del poble, posant sobre la taula les
diferents alternatives i cercant les millors solucions.
Instem el nou govern a que faci efectiva la participació en tots
aquells àmbits previstos a la institució local. Encara que molta gent
parli d’un govern de transició fins a les properes eleccions, nosaltres
no ho veiem així, ja que el dia a dia exigeix respostes concretes a
problemes concrets.
Les Jornades tècniques de debat "L'escalfament global.Incineració de residus, solució o problema?"
que organitzem pel 30 de gener i 1 de febrer del 2010, obertes a
diversos tipus de destinataris, volen cobrir un buit notable i oferir
un espai de confluència de coneixement i de debat divers, ampli i fet
amb rigor sobre les conseqüències ambientals, sanitàries, econòmiques i
socials que ocasionen els models de gestió dels residus que inclouen la
incineració dels residus. Aquesta tecnologia com els abocadors i resta
d’opcions de final de canonada són de fet les prioritàries fins ara i
tenen uns reconeguts efectes en augmentar el canvi climàtic.
Avui
en el nostre entorn i malgrat les declaracions sobre la urgència de
contribuir a mitigar el canvi climàtic, els Programes de Gestió de
residus a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012) i de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (PMGRM 2009-2016) prioritzen els tractaments finalistes i
especialment la incineració dels residus.
En el marc de les Jornades és presentaran experiències reals de gestió preventiva de residus municipals.
Aquestes experiències fonamenten la presentació del Pla alternatiu de gestió de residus de Catalunya,
dissenyat a partir de criteris i models preventius de gestió i que
permetrien assolir objectius de reducció i recuperació màxima dels
residus, minimitzar el tractament finalista, i reduir les emissions que
contribueixen a l’escalfament global, la contaminació difusa i el
consum d’energia.
Les Jornades tècniques i de debat estan estructurades en dos blocs ben diferenciats, tant pels continguts com per als destinataris a qui estan dirigides.
El dissabte 30 de gener la Jornada es realitzarà al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (Draçanes) El dilluns 1 de febrer es realitzarà a la Sala d'actes de l'Edifici Vèrtex al Campus Nord de la UPC de Barcelona.
Us podeu inscriure prèviament, ja que hi ha places limitades, al correu
Notícies 
